Ens hem assabentat de la mort del mestre JG Ballard, vençut per l’edat i el càncer. El mestre de la ciència-ficció britànica ens deixà un 19 d’abril, deixant-nos un llegat magnífic. La seva obra es caracteritza per tenir la virtut d’anticipar-nos el futur, que acaba semblant pròxim degut a la seva capacitat d’entendre els riscos de la nostra societat. Un estil tan diferent d’altres mestres del gènere com Arthur C. Clark o Isaac Asimov, visionaris d’un futur llunyà que mai no vivirem. En paraules dels amics de Tauzero,
Bueno, lo destacable de su obra es que, a diferencia de un asimov o un clarke, Ballard no escribía de la nave espacial, ni del rayo láser, ni del jovencito que salvaba la civilización inventando artilugios imposibles. Según sus palabras sus libros no eran CF, sino “un retrato de la psicología del futuro“. Además, sería uno de los primeros autores en utilizar el problema de cambio climático. Lo que implicaría que, si se es aficionado al ejercicio de determinar quién predice qué, Ballard anticipó nuestro presente.
Efectivament, en paraules de l’escriptor Juan Carlos Planells,
Con Ballrad hemos perdido al cronista del futuro, al forense de la modernidad y al visionario de nuestras locuras. Ahora, ¿quién recogerá el testigo?
Arxivat sota: escriptors | Etiquetat: JG Ballard


